Concerts

Entrevista a Joan Chamorro

Avui diumenge, el Festivalot escalfa motors amb la matinal de cinema que hem organitzat al cinema Truffaut de Girona. A partir de les 11h hi haurà esmorzar per a tothom, i a les 12h passarem el documental musical A film about kids and music, sobre la Sant Andreu Jazz band, una banda formada per nens i nenes que lidera el músic Joan Chamorro. Hem parlat amb ell sobre aquest projecte i sobre el documental.

“Els nens i nenes no tenen límits, poden tocar de tot”

Joan Chamorro, director musical de la Sant Andreu Jazz Band, ens explica la seva experiència amb la banda de nens i nenes

Joan-Chamorro_54399256955_53389389549_600_396

D’on neix la idea de crear la Sant Andreu Jazz Band?
Fa deu anys, jo donava classes de música a l’escola de música de Sant Andreu. Teníem uns combos i ens van convidar a tocar al festival de Terrassa i l’actuació va agradar moltíssim. D’aquí sorgeix la idea de fer una big band de nens i nenes, i la cosa va anar creixent fins avui.

Es diu que la vostra és una banda única al món
És un somni que s’ha fet realitat a partir de molt esforç i treball per part de nens i nenes i les seves famílies. Cada dia que passa és més màgic. Veure nens d’edats que van dels 6 als 21 anys tocar jazz junts amb la passió que hi posen és impressionant. Com a músic posa la pell de gallina, i com a públic també. És molt sorprenent com la música jazz, a priori intel·lectual i d’adults, pot captar l’atenció a nens i nenes de 10 anys. Per la St. Andreu ja han passat uns 50 nens i nenes involucrats amb la música jazz que un cop fora, continuen en el panorama jazzístic català de manera destacada.

Qualsevol nen pot tocar a la Sant Andreu Jazz Band?
L’èxit de la Sant Andreu Jazz Band i la repercussió mediàtica ha trasbalsat una mica l’organització de tot plegat. Ara molts nens i nenes es volen apuntar i jo ho gestiono com puc: faig audicions, parlo amb ells de nou al cap d’un temps… els mínims de fer música els tenen tots els que m’arriben, però jo el que miro de detectar és l’interès real que tenen amb la música a nivell personal i la seva capacitat d’esforç.

Sempre n’hi ha algun que brilla per sobre els altres, com es gestiona això?
Jo intento que tots tinguin el seu moment i espai. Miro de donar-los ‘premis’ a tots, com un solo o un arranjament perquè es puguin lluir. Alguns membres de la Sant Andreu Jazz Band, com l’Andrea Motis, han tingut un reconeixement internacional, però sempre miro d’equilibrar el pes per a tots iguals. El que importa, en el nostre cas, és el conjunt.

Quin és el teu secret per motivar els nens i nenes que ensenyes?
Jo sempre he mirat d’ensenyar la música tractant-la com si fos un llenguatge i fent escoltar molta música als alumnes. Això crea uns resultats diferents i sorprenents. Se’ls ha d’ensenyar a no estudiar pels resultats; viure el present i gaudir de la música ara i aquí, sense objectius en el futur. Tinc comprovat que només així ells es motiven realment. Ho han de fer per il·lusió, mai per obligació.

Hi deu haver una feina molt important de cohesió d’equip i tracte amb els nens i nenes
Sí, al documental ja es veu que no tot és fàcil. Hi ha lluites internes, disputes…A nivell pedagògic he intentat que el que destaqui sigui la il·lusió, l’alegria i el positivisme. Cal molta paciència i dedicació quan treballes amb nens i adolescents, i pressionar incorrectament mai funciona. Se’ls ha de motivar, i a partir d’aquí, ja els pots exigir coses.

Aquests nens i nenes han tocat als principals festivals del país. Com ho feu, quan aneu de ‘bolo’?
És una mica com unes colònies de música… ells s’ho passen molt bé quan sortim. Hi ha una part social important i la finalitat és divertir-se i ser feliç; però també formes part d’un grup i s’ha de ser seriós i respectar els altres. A nivell musical, tothom ha de ser conscient de la seva responsabilitat a la banda. Quan anem fora, sempre venen els pares i mares i junts som una gran família.

Quin consell donaries als pares i mares que tenen fills estudiant música?
Cal deixar els resultats, els exàmens, ‘l’any que ve’ a banda i fer que ells disfrutin tocant en el present. Està demostrat que pressionar a un nen, només perjudica els resultats. Si un nen o nena de 12 anys vol estudiar música, se li ha de fer escoltar molta música. S’ha de confiar amb ells i apassionar-los. Ells faran la resta.

Tu has ensenyat molt a aquests nens i nenes, però què t’han ensenyat ells a tu?
Moltes coses. He après que els nens i nenes no tenen límits, poden tocar absolutament de tot. Quan fan una cosa que els agrada i hi posen passió superen les expectatives de qualsevol adult.

 

Deixa un comentari

Últimes entrades del blog


  • Dani miquel festivalot

    Dani Miquel: “Els meus fills són els meus mestres”

    16 de maig de 2018


    No ens passem si diem que estem davant una estrella musical infantil a València. Allà el coneixen tots els nens i nenes i les seves cançons són hits de la música infantil valenciana. Parlem d’un cantacançons, en Dani Miquel. El cantautor valencià fa més de 10 anys que compon cançons pròpies i en recupera de […]

    +
  • Tot sobre el CD solidari

    11 de maig de 2018


    Ja sabeu que cada any editem un CD recopilatori del Festivalot en benefici a una associació o ONG que estigui relacionada amb els nens i nenes, oi? doncs aquest any col·laborem amb l’associació Xaropclown, que per si no els coneixeu són uns pallassos d’hospital de Girona que treballen repartint somriures en diferents equipaments sanitaris. Tots […]

    +
  • Marinah: “Con mi hijo se acabó el trasnochar”

    4 de maig de 2018


    Amb la seva faldilla flamenca, el mocador embolicat a l’estil afrocubà i acompanyada sempre del seu peculiar mestissatge musical, Marinah, l’excantant d’Ojos de Brujo, aterra al Festivalot per primera vegada. Avui parlem amb ella dels seus orígens, de música i de família. Veureu com rapidament es detecta l’entusiasme que té per la seva feina i […]

    +