El cantant de ses illes, Joan Miquel Olvier, oferirà un concert que presentarà com a “hits interestel·lars”. No ens sorpen aquest nom, doncs, fa honor a un compositor que podríem incloure en el sector dels “surrealistes”. Però… Què és el que realmente fa d’una cançó un hit? Com és que molts nens són capaços de detectar-los? Aquestes i moltes altres preguntes ens les respon aquí mateix:
- Com va ser la teva infància a Mallorca? Alguna cosa que recordis especialment?
M’he criat a Plama però a ca nostra tots som de Sóller i també hi vaig néixer. Encara estic impressionat per la bellesa d’aquest indret i me’n record que de molt petit, potser 4 o 5 anys ja me n’adonava i hi pensava. Hi passàvem els estius, no es pot imaginar un lloc millor, és un autèntic paradís a la Terra.
- Quan i com vas començar a compondre cançons? Vas tenir algun mestre o has estat més autodidacte?
Vaig començar a escriure relats devers els 20 anys, m’anava bé, i quan em vaig veure davant una cançó vaig pensar: he de fer el mateix però amb música. De fet, eren uns relats gens narratius, molta escriptura automàtica, molt més aprop del que seria una prosa poètica. El primer disc d ‘Antònia Font és bàsicament un relat que es titulava “Les formes de l’ungla”, desglossat en cançons.
- A Girona portes els teus ‘hits interestel∙lars’, què té un hit que no tinguin la resta de cançons?
Cançons com ‘Hansel i Gretel’, ‘Surfistes’, ‘Final feliç’ o ‘Pegasus’ tenen un puntet d’immediatesa que ha calat al fons de no sé què, però que allà són, funcionen, la gent les coneix i etc…
- Ens atrevim a dir que els nens i nenes són els que detecten un hit a primera vista. Hi estàs d’acord? Per què pot ser?
Sí, perquè no racionalitzen, no analitzen, no comparen, no es deixen dur pel que se suposa que és guai, no volen formar part de cap club exclusiu… Simplement els seus cossets es disparen i no hi ha déu que ho aturi. Ara, quan una música no els motiva, aleshores no val res.
- Explica’ns una mica com prepares aquest concert que portes al Festivalot i si tindrà un format especial a part del repertori. Com és tocar davant de nens i nenes?
Mira, el que acab d’explicar aquí dalt fa que surtis a tocar tan tranquil, no hi ha cap infiltrat entre el públic esperant que la caguis. Els dones canya i responen dos o tres minuts, després es despisten i te’ls has de tornar a guanyar, el seu temps és diferent, no et pots relaxar, és com jugar a què la pilota no toqui en terra, tot el temps en tensió. No et pots preparar gire, és millor mirar què està passant i reaccionar.
- Tens dos fills. Quina edat tenen? Quina música els poses i quina volen escoltar ells?
5 i 12. Ells escolten la música que volen. Sobretot el petit, agafa un disc i s’asseu al sofà per escoltar-lo. Li agrada la música complicada, Bjork i coses així, l’atrau molt, es queda com hipnotitzat, també balla moltíssim, tot sol escoltant el seu disc. L’altre hit que el té venut és Frozen, a mi mencanta, trob que és un música absolutament al∙lucinant. El major canta cançons de pel∙lícules, Tim Burton, etc. Tots dos toquen un poc la guitarra i el piano, han anat a classes però s’ho prenen com un joc. Jo tampoc m’hi fic gaire si no m’ho demanen.
- L’imaginari fantàstic i poètic sempre és present als teus temes i ho eren també als d’Antònia Font. La música ens ha de servir per enlairar-nos un pam de terra?
L’art és un món a part, la nostra feina és construir una alternativa a la realitat, jo diria que molt més amunt que un pam d’en terra, la projecció de la música i les paraules és infinita, només cal tancar el ulls.
- Recomana’ns una cançó d’algun grup per fer ballar els nens
‘En Joan Petit quan balla’, un clàssic que no falla.
- Recomanan’s una cançó per posar-los a dormir
Noninó li diu sa mare, un altre clàssic, hehe.
- Diga’ns una cançó de la teva infància que encara recordis sovint.
