En Dani Alegret d’Els Amics de les Arts va néixer amb un pa sota el braç… i es va pensar que era una guitarra. Potser per això fa música des que aixecava dos pams de terra. Ara que és músic (i un paràs) i sap rascar alguna cosa més que una barra rústica, valora la importància de la sensibilització musical en els més petits de la casa i dedica moltes estones a apropar la música a la seva nena de dos anys. Parlem amb ell de música, família i els seus records d’una infància molt musical.
Com es vivia la música a casa teva quan eres nen?
La meva mare és pianista i va ser la directora del Conservatori de Música de Barcelona durant molts anys. Per això, la música a casa sempre ha estat una cosa molt important. Ella primer va provar que aprengués a tocar el violí, després l’oboé… però jo, com a bon nen petit, no els hi veia la gràcia (que equivocat que estava!). Jo volia tocar la guitarra elèctrica! No va ser fins als 13 anys que vaig descobrir el piano que hi havia al menjador i vaig començar a passar les coses que sabia de la guitarra al piano de forma autodidacta. Després vaig acabar estudiant molt i molt fins acabar fent la carrera de composició i arranjaments, el món dóna moltes voltes!
La meva mare és pianista i va ser la directora del Conservatori de Música de Barcelona durant molts anys. Per això, la música a casa sempre ha estat una cosa molt important. Ella primer va provar que aprengués a tocar el violí, després l’oboé… però jo, com a bon nen petit, no els hi veia la gràcia (que equivocat que estava!). Jo volia tocar la guitarra elèctrica! No va ser fins als 13 anys que vaig descobrir el piano que hi havia al menjador i vaig començar a passar les coses que sabia de la guitarra al piano de forma autodidacta. Després vaig acabar estudiant molt i molt fins acabar fent la carrera de composició i arranjaments, el món dóna moltes voltes!
Alguna cançó que et recordi la teva infància? per què?
Hi ha dues cançons que recordo de la meva infància. Una és la de l’aprenent de bruixot, el mític tema que apareixia a la pel·li de ‘Fantasía’ de Disney amb el Mickey fent ballar les escombres per tot el castell del bruixot. L’altre va ser el dia que el meu tiet ens va portar a veure ‘Tosca’ de Puccini al Liceu, jo devia tenir uns 14 anys i l’ària de l’Adeú a la vida em va deixar al·lucinat!
Recordes quin va ser el primer disc que et vas comprar?
Crec que va ser el casset de The Refrescos amb aquell hit dels 90 que es deia ‘Aquí no hay playa’.
També recordo molt, ja una mica més gran, fer alguna campana per escoltar i comprar discos a la Virgin del Passeig de Gràcia de Barcelona que estava al costat de la meva escola. Moltes setmanades invertides en cd’s de la Virgin!
Per què creus que la música és important pels nens?
La música és important per tothom! No em sé imaginar un món sense música. I crec que per un nen encara ho és més. La música per un nen pot ser un punt de trobada, aquella cançó que el fa sentir tranquil, pot ser un estímul per fer volar la imaginació, pot ser un eina d’aprenantatge, les primeres paraules de la meva filla són la gran majoria agafades de les cançons, pot ser un moment per deixar-se anar i no pensar en res com quan ballen fent voltes al ritme de la cançó, etc.
Com viviu vosaltres la música en família?
La tenim totalment integrada a la nostra rutina. Cantem una cançó per anar a la llar d’infants, cantem quan som al parc a dalt del gronxador, juguem amb el piano de casa, amb el meu i amb els que ella té de joguina. Molts cops a la nit, després de sopar seiem els tres al terra del menjador amb la guitarra, la pandereta i cantem grans hits com “sol, solet”, “el gall i la gallina”, la cançó del Mic, etc… Ara bé, el millor dia de la setmana és el divendres al matí que anem pare i filla a classe de música a l’Escola Municipal del barri, aquella hora és tot una festa de saltar, cantar i ballar!
Quina són les primeres cançons que vas posar al teu fill?
Segurament les primeres cançons que li vaig possar a la meva filla són les que li posavem quan encara estava a la panxa. Li posàvem per intentar que es relaxés i dormís. Les suites de chello de Bach, Moricone, el concert de piano de Ravel, Leonard Cohen, la cançó d”Iglesias’ de la Silvia Perez Cruz…
Què és el que balleu i canteu més a casa últimament?
Els hits a casa ara són: Lali Rondalla, tot el disc del ‘Planeta Blau’, una cançó d’arrel que es diu ‘l’Ham de Foc’ del grup Tocs Occitans, no para de ballar amb aquesta! També li agrada molt el mega medley de The Penguins amb el sol solet i el gall i la gallina. I com no, la cançó del papa, ‘Déjà-Vu’, un temazo per fer salts i bots sense parar (sobretot mirant el vídeo)
bona !!!!! El dani amb el pa sota el braç !!!!!
Quina infància més musical, molta sort, m’haguès agradat a mi tb viure-ho tant intensament !!!!!!
Així està fet tot un crack !!!!!
i que maco és compartir les estones de música amb els fills. Amb els meus disfrutem molt les estones de cotxe, ens encanta cantar L’home que dobla en Bruce Willis dels Amics de les Arts, a capella, o fer amb les veus la guitarra de Hotel California dels Eagles! Jo tampoc imagino un món sense música, seria molt depriment…
El dia que l’Aísha va dir-me: “Mare, no sabria viure sense música”, em saltaven les llàgrimes. Compartir i viure la música amb la familia és ben bonic.
Molt maca l’entrevista.
Ah! Dani, vas arribar a veure els The refrecos en directe? Jo si. Ja,ja,ja….quants estius ballant el “aquí no hay playa, vaya,vaya”. I quantes visites a la Virgin també, tot i que jo era molt fidel a “Discos Castelló” 😉
Ole! Quina vida més musical Dani! És tot un honor que el meu disc sigui un dels hits de casa vostra!! La Mila el vostre Bed & Breakfast el demana també al cotxe ^_^
El que més m’ha agradat és que ja aneu a classe de música amb le nena… jo encara no hi vaig amb la Mila però haurem de fer un pensament perquè de moment la música és el que més li agrada 😀
Pingback: Deliberant - Els Amics de les Arts
Un article molt bonic i commovedor. És una sort que per a alguns la música hagi format part de la seva infància i que la portin tan dins. Jo he començat fa res a tocar la guitarra i la veritat és que gràcies a això ara sóc més feliç