Des de petit l’Eduard va créixer acompanyat per la música, gràcies a l’ajuda dels pares i fins i tot dels veïns! Avui en dia continua vivint-la en família en tot el seu ventall, des de Nat King Cole, als “5 lobitos”, passant per la Trinca o el “Boogie Boogie”. Aquí us n’explica tots els detalls:
Com es vivia la música a casa teva quan eres nen?
Al meu pare li agradava imitar a cantants. Des de Nat King Cole a Antonio Machín passant per Carlos Gardel, Juanito Valderrama, la Trinca o en José Guardiola. O sigui que tot el dia estava exposat a clàssics. I els diumenge, a les 9 en punt, el veí de dalt posava la cirereta el pastís a la setmana amb sardanes a tot drap que ressonàvem per tot l’edifici.
A més a més el pare tenia i té un esperit autodidacte que li fa comprar instruments per jugar-hi. Que si un acordió, una melòdica, una mandolina o una guitarra. Així que sempre hi havia alguna cosa per remenar. Recordo especialment un viatge que va fer a Holanda per feina quan jo era molt petit. Va tornar amb un casset (que no tenia ràdio) d’una platina més petit que una capsa de sabates i que podia gravar. Amb el temps aquell radiocasset em va permetre gravar i regravar coses que m’agradaven i simplement l’acostava a la radio o a la tele i em feia les meves cintes preferides de cassette. Amb el doble platina aquell hàbit es va disparar. Ara podia gravar de entre cassettes.
Una cançó que et recordi la teva infància?
Qualsevol de La Trinca.
Recordes quin va ser el primer disc que et vas comprar?
El primer disc d’Europe, ‘The final Countdown’.
Creus que la música és important pels nens? Per què?
La música està a l’ADN de tothom, i els nens en són un exemple molt clar. Perceben la música amb molta intensitat. De seguida es deixen portar pel ritme d’un tema i s’alliberen. Els agrada repetir i repetir les cançons per aprendre ( la clàssica cançó que no paren de demanar al cotxe). En fi, que estan connectats a la música. Exposant-los a la música estem simplement oferint-los un nou canal de sensacions per expressar-se, per aprendre i ser feliços.
Com viviu vosaltres la música en família?
Si l’horari ho permet els porto a veure algun concert del papa tot i que encara se’ls fa llarg. Sempre que podem ens apuntem a alguna activitat musical per a nens i a casa sempre hi ha un fil musical que ens acompanya dinant o sopant.
Quines són les primeres cançons que vas posar al teu fill?
Als meus nanos els vaig començar a posar el ‘5 lobitos’ i ‘Santa Nit’ ( crec que és un súper hit estratosfèric). I en una altra línia… també els vaig fer escoltar molt ‘La vida secreta’, de Toti Soler.
Què és el que balleu i canteu més a casa últimament?
Al matí cantem 3 hits amb la guitarra: ‘El Tren de l’alegria’, el ‘Boogie boogie’ i el ‘Bon dia’ (tunejat). Amb el pijama corren amunt i avall per casa. Amb això ja donem per començat el dia. Al cotxe el disc més posat és la Lali Rondalla. Quan dic més posat vull dir més de 1000 reproduccions tot i que ara està fent-se un lloc, això sí, a molta distància, ‘L’Home que treballa fent de gos’ i ‘Déjà-vu’ en bucle… suposo que perquè hi canta el papa.
Eduard…….que maco !!
Eduard!
Que bo que t’agradés Europe. No se les vegades que vaig arribar a escoltar el The Final Countdown, tants que no cal escoltar-la més, ja, ja, ja….m’ha fet molta gràcia.
Ara ja sabem de on et ve l’afició als “aparatets” musicals.
Llarga vida a la música!