Els CyBee són molt joves. Però ja no són nens. Actuaran el dia 6 de juny a l’escenari de Plaça Independència just abans de la Champions. No patiu que acabaran a l’hora que toqui, perquè són molt ‘futboleros’. Parlem amb ells de música i família.

Ereu nens musicals, de petits?
Marc: De petit m’agradava molt cantar. Tenia una veu molt ronca i vocalitzava tirant a poc. Això sí, sempre que hi havia una pilota pel mig la música deixava de ser important per mi… als 8 anys vaig començar classes de piano i recordo que des de ben petit m’encantava anar els dilluns d’estiu a Can Via a escoltar concerts de jazz a la fresca. Ens posàvem tots els nens a primera fila!

Aleix: Sense adonar-me’n, de molt petit ja era molt musical. No tocava cap instrument, ni vaig mostrar cap interès en fer-ho fins els 14 anys, però sempre cantava totes les cançons que em posaven al davant, les dels dibuixos animats, escoltant la ràdio al cotxe, qualsevol cosa. També sempre m’ha agradat molt la dansa.

Com es vivia la música a casa vostra?
Marc: He crescut amb una cançó, “Let it be” de The Beatles. Recordo anar a dormir i sentir com mon pare la tocava amb el piano i la cantava des del pati de casa. Tot i que ha ampliat una mica el seu repertori, encara és la seva cançó estrella. Van Morrison, The Police, Blues Brothers, James Taylor, Stevie Wonder i Simon&Garfunkel són grups que sempre han sonat molt a casa. Tots ells són referents per mi. Per casualitats de la vida, tots els cosins Canyelles toquem algun instrument. Ja fa temps que comencem el nou any amb un concert especial a “ca la iaia”. Ens fem dir The Cousins i vam començar interpretant “Merci Merci Merci” de Cannonball Adderley. A partir d’aquí, el nostre estil ha anat degenerant a una mescla entre música tradicional-infantil-jazz-soul-psicodèlia…

L’Aleix al més pur estil Bruce Springsteen                                                En Marc Colomer, el guitarrista dels CyBee

Una cançó que us recordi la infància?
Aleix: Moltes de Phil Collins, és el que acostumàvem a escoltar més al cotxe quan anàvem de vacances o de cap de setmana, juntament amb Annie Lennox i Dire Straits. Something happened on the way to heaven, Susudio, Take me home, Sultans of swing, Tunnel of Love, No more I Love yous, sempre que escolto alguna d’aquestes cançons immediatment recordo estar tots al cotxe de camí a algun lloc.

Creus que la música és important pels nens? Per què?
Marc: Molt. No crec que calgui passar-se i torturar el petit amb jazz i òpera, però si de ben petits entenen la varietat i s’emocionen amb la música, pot ser que de grans els sigui més fàcil gaudir-ne. I crec que gaudir de la bona música genera un estat mental molt proper a la felicitat. A més, la música els ajudarà en molts aspectes del desenvolupament cerebral, com ara a aprendre noves paraules, sentir com sonen altres llengües, relacionar conceptes, disparar la seva creativitat o a desenvolupar el seu cervell emocional.

Com penses introduir la música als teus futurs fills, nebots o similar?
Marc: Sobretot deixant que escoltin molta música i variada. A partir d’aquí, miraré de cantar i ballar cançons amb ells, fer el burro, passar-nos-ho bé amb la música. Aprofitar-la per crear un vincle més fort amb ells i fomentar que s’expressin i es diverteixin. A mesura que es vagin fent una mica més grans, anar-los passant discos i artistes que cregui que els puguin agradar. Intentar fer una mica d’amic amb qui comparteixes música i comentes cançons.