Té arrels a l’Empordà, però a en Pau Guillamet us el podeu trobar sovint per la Diagonal, empenyent un cotxet i amb una criatura que ja pesa els seus quilos penjada del coll. Diu a la seva web que fa música electrònica d’autor. I això sona a sofisticat i creatiu, i també us ha de sonar a soul, funky i a ball desenfrenat. Al Festivalot portarà el seu taller de música electrònica per a nens i nenes, en el qual els més joves podran experimentar amb loops, beats i sintetitzadors per descobrir que la música electrònica té moltes semblances al joc.

Guillamino com a músic és bastant inclassificable, però Pau Guillamet com a pare fa pinta de ser un bonàs amb molt de ritme. Parlem amb ell sobre nens, música, pares musicals i germanes iniciàtiques.

Eres un nen musical de petit?

En principi una relació força convencional, vaig aprendre solfa i flauta dolça als 7 o 8 anys; ma germana piano i això sí, l’avi era pianista i el besavi trompetista de cobla i ball. Això sempre planejava a les històries familiars. El dia de nadal el meu avi tocava el piano i tots l’escoltavem/ballavem valsos o el que toqués. D’aquestes vetllades m’emporto de record “El Mercat Persa” de Ketelbey com a peça clàssica de capçalera.

Com es vivia la música a casa teva?

Erem molt d’escoltar música junts al cotxe, primer la dels meus pares, Simon&Garfunkel, Beatles, Llach, Serrat, etc…o també de més petits Xesco Boix o la música del Tom Sawyer….i durant l’adolescència molta música de ma germana al cotxe i descoberta de tots plegats (i per mi gran influència) des de Radio Futura, The Jam, Otis Redding, Duquende, Ray Heredia.

Una cançó que et recordi la teva infancia?

“Take on me” d’A-ha, vaig comprar el disc i flipava, “Thriller”, vaig comprar el cassette a Andorra junt amb un Walkman, era l’any 1985.

Creus que la música és important per als nens? Per què?

Totalment, la meva filla la integrat moltíssim en el seu dia a dia, i el meu fill de 15 mesos també la detecta ràpidament i és un motiu d’alegria instantani. És comunicació no verbal total i funciona sola.

Com viviu vosaltres la música en família?

El meu fill ja sap fer un fade-out amb el master de la taula de mescles. Ho fa sense voler des dels 9 mesos. Fem sessions d’escolta de vinils, la meva filla ha après a posar-los, encèn els altaveus, la taula de mescles, engega el plat i posa l’agulla. I puja a canviar de cara quan s’acaba. A baix fem uns bailoteos. Escoltem una mica de tot, música andina, house, pop, cançons de nadal tot l’any.
El cotxe també és un temple musical on aprofitem per cantar tots junts.

Què és el que balleu i canteu més a casa últimament?

Estem en etapa Mazoni, l’últim disc i el de remescles. Ma filla se les sap totes, però n’hi ha una que li fa por, l’altre dia li explicava a en Jaume Pla i reiem. Aquest feedback per als músics és especial. A vegades m’arriba a mi d’altres families que ballen en família la meva música i és molt gratificant.