Com es vivia la música a casa teva quan eres nen?Era molt present. Sóc de família de músics. Els meus pares anaven cada cap de setmana a cantar a casaments i balls de festa major, la meva tieta s’hi ha dedicat sempre professionalment… Sé un piló de lletres de cha-cha-chás, boleros, pasodobles perquè sovint els acompanyava de bolo. El meu pare va ser qui em va ensenyar a tocar la guitarra quan tenia uns 14 o 15 anys.
Alguna cançó que et recordi la teva infància? per què?
Qualsevol de la Trinca. N’era un fan incondicional. Els meus avis cada cap de setmana em llogaven un vídeo al videoclub ple de videoclips. Es veu que m’ho passava teta i el posàvem una vegada i una altra. Només hi havia un inconvenient: quan sortia la cançó de “Mare no vull ser pescador” em posava a bramar desesperadament.
Recordes quin va ser el primer disc que et vas comprar?
Recordo el primer CD que va entrar a casa. Vam comprar una minicadena Aiwa i per provar com anava el reproductor vam comprar també el Greatest Hits II de Queen. Mira si anava perdut amb el que era un CD que el vaig posar al revés la primera vegada! Després d’una estona capficat perquè, no funcionava, pujant i baixant volum, tocant ajustaments d’àudio se’m va acudir girar el CD. Em va sortir el número de cançons i vaig posar “I want it all”, que era la que coneixia. Ho havia remenat tot tant que els primers 10 segons van sonar a un volum tan bèstia que em sembla que els vidres (i les meves orelles encara tremolen).
Perquè és emoció. Perquè és art però també és matemàtica. Perquè és lúdic però també exigeix esforç. La música apunta cap a una part de nosaltres on no hi arriba cap altre estímul. Ens fa sentir coses i ens ensenya que hi ha coses que només es poden expressar amb cançons.
Hem intentat que els nostres fills tinguin un contacte permanent amb la música. Des de ben petits els hem portat a tots els concerts per nadons que es fan a prop de casa, hem vist teatre musical i evidentment, hem intentat que moltes de les joguines que hi ha a casa siguin instruments. Que remenin!
Cançons de l’Albert Pla. El disc ‘Anem al llit’? té una cançó que es diu “Somnis” que li vaig cantar al meu primer fill tantes vegades! Me’n sabia només un tros i anava repetint-lo. És preciosa. Quan em cansava, canviava a “Cinc pometes té el pomer”. Un hit atemporal. Amb el segon vaig decidir canviar de repertori i li cantava “Les Caraveles” d’en Xesco Boix.
A casa hi ha un nom indiscutible que no té cap mena de competidor: Jordi Tonietti. Quan estàvem començant a organitzar el Festivalot, vam anar-lo a veure i ens va regalar un CD-DVD que em vaig quedar jo. Els quatre videoclips que hi surten de “La Gallina”, “Na Maria”, “Enganxat al ritme” i “La Granja de l’Oncle Adrià” els he vist milions de vegades. Els dos nens es revolucionen quan les veuen i fan la gallina pel menjador. De fet, el gran, quan veu el cartell del Festivalot diu: aquí tocaran el papa i en Tonietti.
Quina família no té en Tonietti a casa? Jo crec que l’escolten a totes les escoles bressol i d’infantil de primària. A casa l’escoltavem fins que vam descobrir al SAT La Tresca i la Verdesca i llavors me’ls demanaven fins i tot per dormir. Ara estic contenta que l’Aísha faci percussió i el petit també apunta maneres.
Petonarros andreuencs.