Un tap de bassa que treu el nas per sobre la taula amb unes ulleres de sol enormes. Qui és? La Roser Cruells d’Els Catarres quan encara no aixecava un pam de terra! A casa seva s’hi escoltava bona música dels 60 i 70, i el seu pare s’inventava cançons sobre ella i la seva germana; però ella va tirar pel dret i el que més li va marcar va ser… ‘La Lambada’. I a qui no? Qui dels que esteu llegint es va poder resisitir a donar cops de maluc a ritme d’aquella cançó de l’estiu del 89?

Quina relació tenies amb la música, de petita?
De ben petita ja ballava per casa i de seguida em van apuntar a estudiar música. Amb 6 anys vaig començar a l’escola municipal de música de Centelles i allà hi vaig estudiar una mica de solfeig. Més tard vaig començar a tocar el piano clàssic i fins els 15 anys vaig anar provant un seguit d’instruments. El meu pare sempre ens tocava la guitarra i ens cantava cançons. També la feia servir per fer-nos enfadar; jo no podia suportar la música per despertar-me al matí i quan el meu pare ens posava música per despertar-nos la casa es transformava en el caos!

Quina música s’escoltava a casa teva?
El meu pare ens posava The Band, Jetro Tull, Eric Clapton, Chick Corea… i ens tocava la guitarra per anar a dormir. També ens feia cançons que parlaven de la meva germana i jo, de coses que viviem el dia a dia.

I a tu? què et va marcar més?
Recordo que als 10 anys em vaig començar a obsessionar amb Ketama i no vaig parar fins haver-me comprat tots els cd’s que havien tret; encara m’agraden molt. També vaig escoltar molta música de la meva germana gran, ella quan jo era petita, escoltava molt No Doubt i Green Day i m’encantaven, de fet m’agraden molt encara.

Hi ha alguna cançó que et recordi especialment la teva infància?
De molt petita ‘La Lambada’ (no sé ni com s’escriu), però amb 3 o 4 anys la ballava molt! de fet per reis vaig demanar el vinil de la Lambada i una bossa de patates. Eren els meus màxims desitjos!

Creus que la música és important pels nens? Per què?
Super important! Crec que els nens hi connecten d’una manera molt potent, ja que no tenen cap filtre de vergonya ni prejudici per expressar el que la música els fa sentir i on els transporta. És fantàstic veure un nen ballar o calmar-se amb la música. Als grans també ens passa però potser, a vegades, ens fa més vergonya expressar els sentiments que la música ens fa sentir.

Com creus que s’ha d’introduir la música als nens i nenes?
Integrant-la en el dia a dia, fent que la música acompanyi moltes estones. Crec que cal estar atent a la música que més els agrada als petits i potenciar un aprenentatge músical divertit, que no sigui avorrit estudiar música i que investigui diferents instruments per tocar.