El van fer escoltant Bob Dylan o Leonard Cohen i el seu pare el va apropar a la música des de petit. En Carles Sanjosé, des de la Bisbal d’Empordà ens explica que durant la infància el va marcar ‘One love’ de Bob Marley i també com porta la recent paternitat del seu primer fill. Al Festivalot actuarà el 28 de maig al Teatre Municipal, junt amb el cor Geriona infantil, amb un repertori que diu que serà “més exclusiu que mai”.
Fa poc has estat pare, com t’ha canviat la paternitat a nivell creatiu?
La creativitat crec que es manté al mateix nivell. L’únic que canvia és el temps perquè flueixi i la teva posició davant de la força creativa. No tinc tanta necessitat de ser el centre d’atenció i això fa que el repte de fer cançons sigui menys important. En resum, estic més tranquil a nivell personal i això fa les prioritats canviïn però la creativitat, si estàs bé i tens temps, flueix igualment.
Ja has fet alguna cançó per al teu fill o penses fer-ho?
Alguna idea hi ha, però com et deia ara no tinc tanta necessitat per plasmar-la. La millor cançó ara mateix és la realitat.
Tenim entès que el teu pare et va apropar molt a la música, és així?
Sí, inevitablement. A ell li agradava molt la música i tocava i cantava en grups musicals, per tant era inevitable i s’ha demostrat que va ser molt positiu.
Dius que creus que a tu et van fer escoltant Bob Dylan, per què ho dius?
Perquè ho sé. Perquè o va ser escoltant Bob Dylan o Leonard Cohen. Fins i tot sé el lloc!
De quin cantant/grup/estil musical et consideres fill/hereu? D’on ve la teva inspiració musical?
Ve de molts músics, però sobretot de Bob Dylan, de Paco de Lucía i Camaron i d’Ali Farka Touré.
S’ha de posar música als nens?
Sense cap mena de dubte, exercita la memòria i la psicomotricitat a part de ser un invent preciós, divertit i trascendent.
Hi ha música adequada per a nens i música no adequada?
Pels nens, l’única limitació envers la música és el seu benestar i la tranquilitat dels pares. A partir d’aquí, el que es vulgui. La música ajuda a entendre el cos i a entendre la naturalesa del so, del ritme, etc. Qualsevol estil és bo, però clar, primer s’ha de començar per les coses senzilles i que puguin entendre.
Has actuat mai davant d’un públic 100% familiar? Com veus el concert del festivalot?
Sí, ja he actuat en algun altre festival per famílies i l’experiència és molt bona. El concert s’ha de fer des d’un altre punt de vista. Fem una tria diferent de cançons i la comunicació amb el públic és diferent, potser més inestable, però més agraïda.
Has pensat un format especial de repertori per al festivalot?
Vindrem a tocar amb tots els músics de la banda, perquè és bo que els nens vegin els diferents instruments i com toquen i es mouen els músics. Pel que fa al repertori, cada concert té el seu repertori, però en aquest cas és més exclusiu que mai. La col·laboració amb la coral Geriona infantil ja és en si mateix un esdeveniment que canvia absolutament el concert, i el tipus de públic també, per tant farem un repertori triat expressament per aquest concert.
Digues una cançó que et va marcar l’infància.
És que en el meu cas n’hi ha moltes perquè, com et deia, a casa meva hi havia molta música, però si hagués de triar una cançó triaria “One love” de Bob Marley. Me’n recordo perfectament de cantar-la al cotxe dels meus pares i me’n recordo perfectament d’estar canviant els casets a la meva voluntat.
