Amb una llarga experiència en el sector de la música electrònica, The Pinker Tones van canviar el rumb quan els va arribar la paternitat. Ara, Mr. Furia i Professor Manso es dediquen a explicar contes musicats sobre l’escenari; no volen alliçonar ningú, però toquen temes d’actualitat sense tabus ni moralines, però amb molt de tacte. El resultat és que les seves històries deixen a grans i petits amb  la boca oberta. Avui ens expliquen des de com viuen la música amb els seus fills fins a detalls (i sorpreses!) que portaran amb “Rolf i Flor a Londres” quan vinguin al Festivalot.

Quan treballeu amb formats familiars deixeu de ser Mr. Furia i Profesor Manso?

Furia: No, crec que d’alguna manera sempre que apareixem com The Pinker Tones ens agrada fer-ho per mitjà de Furia i Manso. Las màscares sempre ajuden a ser més honest i transparent que quan et presentes a cara descoberta. L’Albert Pla també es disfressa d’Albert Pla quan surt a l’escenari. Per això és tan potent… No sé si m’explico.

Com és que heu passat de la música electrònica als espectacles familiars?

Manso: És un tema d’honestedat. Vam estar més de deu anys sobre els escenaris fent música electrònica i va ser una etapa molt intensa i divertida, però va arribar un moment que ens vam saturar i ens venia de gust fer altres coses. A més, vam ser pares i vam sentir la necessitat de treballar en una altra direcció.

Què tenen els nens que no tinguin els adults quan escolten música? 

Furia: Puresa en molts sentits. I es deixen anar d’una manera tan brutal, com pocs adults saben fer-ho. Potser sembla trivial, però és una gran responsabilitat explicar-los un conte. En els contes s’amaguen grans veritats i grans mentides. Són universos que s’han de gestionar bé.

Expliqueu-nos qui són Rolf & Flor i una mica sobre l’espectacle que porteu al Festivalot.

Manso: Rolf és un nen mig alemany de Barcelona i Flor una nena mig mexicana de Nova York. Un dia es coneixen i s’adonen que són ànimes bessones. A partir d’aquí es van trobant a diferents llocs del món per viure experiències que les aniran enriquint. Pel que fa a l’espectacle que presentem al Festivalot, és un show acústic basat en el tercer llibre “Rolf & Flor en Londres”, però amb alguns flaixbacks que ens recorden moments importants dels shows anteriors. I amb una mica de sort fins i tot tindrem en ‘Mario el gelater’ de convidat especial per cantar alguns temes!

Dieu que els vostres espectacles són pedagògics, la música permet explicar més coses que les paraules soles? Com?

Furia: El nostre espectacle no és explícitament pedagògic, en el sentit de: avui anem a veure els Pinker Tones que ens ensenyaran a… El que és pedagògic dels nostres espectacles és quasi més el com expliquem les coses que no pas el que expliquem. És cert que en aquest últim volum de Rolf & Flor toquem temes delicats, però no ho fem per introduïr moralina, sinó per intentar explicar temes pels quals tendim a passsar de puntetes Quan en xerrem amb els nens, i fer-ho de manera oferta i raonable.

Quan vau començar a tocar vosaltres? I per què?

Manso: Jo vaig començar a tocar la bateria als 15 anys amb un grupet d’amics del cole. Fèiem versions de grups que ens agradaven (U2, The Cure, Bob Dylan…). Quatre anys més tard, en Risto Mejide em va introduir a la informàtica musical i el món va cambiar per sempre. Ja mai més vaig deixar de compondre i gravar cançons…

Quina és la vostra experiència amb el públic infantil?

Furia: És molt sa treballar per als nens, perquè per una banda són un públic molt agraït i per l’altra molt exigent. És a dir, pels nens el fet que siguin els Pinker Tones els que els expliquen el conte i els canten les cançons, és un detall sense importància; el que volen és que els contin la història ben contada. Això fa que a cada concert ho intentis fer el millor possible.

Com vivíeu de petits la música en família? Amb quins moments, cançons, ho relacioneu?

Manso: Els meus pares no tenien una relació gaire especial amb la música. A casa posaven vinils sobretot els caps de setmana. El que escoltàvem era molt divers, des de Michael Jackson als Beatles passant per Mecano o Pink Floyd.

I vosaltres? Com viviu la música amb els vostres fills

Furia: en consumim molta i molt variada; dels hits del moment ara els ha agafat fort amb Bruno Mars, en el sector clàssic ho peta Beethoven (ara ja saben que no només és un nom de gos…) i els encanta Miles Davis, Madness i la música disco. Escoltem molt poca música infantil, la veritat…

A qui recomaneu que vingui a veure aquest espectacle?

Manso: “Rolf & Flor” és un espectacle per a tota la família. Els adults ho solen passar igual de bé que els nens.  Mirem de generar diversos nivells de lectura tant als discos com als directes, de manera que pares i fills puguin viure una experiència compartida…

No us quedeu sense entrades per veure The Pinker Tones al Festivalot!