La setmana passada ens vam veure amb en Màrius Serra. Més endavant us explicarem què estem tramant amb en Màrius i les biblioteques de Girona… en Màrius s’apunta a totes les aventures possibles, i a la del Festivalot també s’hi ha volgut sumar. Estem molt contents de comptar amb la col·laboració d’aquest geni dels enigmes… vinga, us avancem que el que estem treballant junts va de…enigmOTs.
I parlant del FestivalOT i enigmOTs, en Màrius ens ha fet arribar un text que va escriure per a la revista Cavall Fort, un homenatge a l’OT el bruixot i el seu dibuixant, Picanyol. Aquí us el deixem:
El veritable Ot
Quan l’Ot va aparèixer a Cavall Fort jo era un xicot de 8 anys, una mica tabalot, però molt devot de la màgia amiga del mot. M’ho llegia tot. Tan aviat somiava que era guerrer visigot com un sacerdot egipci, un robot intergalàctic o un anglès amb salacot. M’encantava cruspir-me un entrecot de cavall Fort i, de rebot, un bon calçot. Aviat em vaig avesar a l’argot de l’Ot. Em cridava l’atenció que la dona el perseguís per fotre-li un calbot, amb l’escombra a tall de garrot. Llavors l’Ot fotia un bot, i de vegades qui rebia era el sabatot del mussol, incapaç de volar com un falciot sense fotre’s un morrot. Jo trobava que el policia que perseguia l’Ot pertot era un veritable carallot, i hauria muntat un avalot descomunal per tal d’alliberar-lo. Però mai no el caçava del tot. L’Ot era el meu heroi. El pilot dels meus vols per damunt del casalot de l’avorriment, l’antídot als atacs de singlot (i de sanglot). Per això em vaig indignar tant quan aquella colla de borinots addictes a l’èxit mediàtic van pretendre suplantar l’Ot amb el seu cant televisat i les seves americanes de xeviot. O.T.? Operació Triomf? Què vol dir O-té? L’Ot era l’Ot, i sempre ho seria. Cap ninot ignot que vulgui viure sense fotre ni brot no el podrà mai suplantar ni prendre-li el mot. Per això, vaig encapçalar un escamot que va omplir les reixes de mots encreuats d’os i de tes, definides sempre de la mateixa manera: “El bruixot d’en Picanyol, de dues lletres”. Ot. El meu vot és per a l’Ot. L’Ot!!! A lot of vots per a l’Ot. Naturalment, tot passa, i també va passar l’O.T. Com vaig llegir un dia en un rellotge de sol “Tempus fugit (de pressa)”. Ara, tothom sap que d’Ot només n’hi ha un: l’Ot el bruixot! Alcem el got a la seva salut, perquè ell sí que pot! Màrius Serra
I visca el Festivalot!
això és nostre 😉
